No hi ha res impossible en publicitat

clock

Coses que poden passar en publicitat (4) Un cas verídic

Científics i filòsofs coincideixen i asseguren que el temps és relatiu. Però poques persones tenen una percepció tan precisa d’aquesta realitat com els publicitaris. I en això hi tenen molt a veure els anunciants com és lògic, ja se sap que qui paga mana. Tanmateix, és sabut que l’única regla estable del nostre ofici és que el calendari de treball, com més exacte i intocable pretén ser, més inexacte i grapejat acaba sent. Sereu breu i resumiré:

Ens trobem en una gran sala de reunions de Tiempo/BBDO i són les 4 de la tarda. Per una banda l’agència: Director Creatiu, Subdirector general, Director d’Art i Director de Comptes; a l’altra banda, l’anunciant o client, Sony: President, Director General, Director de màrqueting i Product Manager. El Director Creatiu presenta els esbossos d’una campanya de premsa sobre càmeres de vídeo, feta a més córrer en un dia, per sortir al més aviat possible a tots els diaris de tirada important, nacionals i regionals. El client ho havia demanat així, com una emergència, a vida o mort com se sol dir.

Les idees van agradar, un total de set anuncis diferents per a càmeres diferents. Tots els de l’agència vam emetre un sospir més o menys explícit que es va afegir al núvol de fum que senyorejava la sala de reunions. La breu alegria es va esvair quan el Director de Màrqueting va demanar que tots aquells esbossos es convertissin en originals pels diaris de l’endemà.

Cares perplexes en els de l’agència, aquella exigència no era possible: s’havia de muntar la sessió fotogràfica, fer-la i aprovar les fotos, fer els gravats i les trames, i realitzar els originals. El Director Creatiu va xiuxiuejar amb el Subdirector General i finalment aquest es va aixecar, es va cordar el blazer i va parlar:

  • Osaka, els que ens demanen és impossible, encara hem de seleccionar un fotògraf amb garanties… –Ara qui es va aixecar va ser el senyor Osaka amb la targeta de presentació del Subdirector General a la mà. I també va parlar, no deixant-lo acabar l’explicació.
  • Senyor Vives, si feina és impossible, és molt possible que agència perdi compte ara mateix.

El Subdirector General es va asseure i va llançar una mirada assassina al Director Creatiu. Resultat: fotos, trames i originals van estar a punt. Com?: misteris de la publicitat i de la relativitat del temps. Tanmateix es va poder fer gràcies a un fotògraf acabat de divorciar que necessitava pasta gansa amb urgència, l’extorsió a una petita empresa de gravats per passar la feina davant d’altres, l’amenaça de congelar el sou per sempre més a un director d’art i el seu ajudant, i per descomptat, pregant als diaris que esperessin al màxim possible la recepció del material, sota pena de d’excomunió d’aquests diaris dels plans de mitjans de l’agència. Tal qual.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: