Fot-li castanya al halloween!

PicCollage

(Dedicat a la meva filla Laia, que ha creat aquest senzill i explícit collage)

A primer cop d’ull sembla que aquesta cosa del halloween és molt engrescadora per la mainada, fins i tot en fan publicitat aquests dies a Port Aventura. La veritat, no hi entenc ni en sé gaire d’aquesta tradició que hem conegut a les ianquis (no em penso documentar ni falta que fa). Evidentment, per les dades, ha de veure amb els morts, la por i el terror que inspira el més enllà. La mainada es revesteix de zombis, fantasmes i tota mena de bestieses d’aquesta mena i s’ho passen bé fent-se por i fent ganyotes terrorífiques, i és clar, tots sabem que les criatures no deixen res per verd a l’hora de fer gresca, provingui dels Estats Units o d’allà on sigui.

Però resulta, que aquí a Catalunya, ja tenim des de sempre una celebració per a Tot Sants, la castanyada (tampoc em penso documentar ni falta que fa), que consisteix a torrar castanyes i moniatos i menjar-los en família. A més a més, és habitual trobar als carrers i places de les principals ciutats del país, les castanyeres, que couen i venen castanyes fetes de poc ficades en senzilles paperines, en modestes paradetes, encara que no és pas d’estranyar de veure’n en forma de màquina de tren antiga, per allò de cremar carbó. Malgrat tot, entre els infants i preadolescents, la castanyada no té el ganxo de halloween, suposo que reduint la qüestió al mínim, degut a l’impacte mediàtic de tot els que és ianqui versus el que és català. No comparéssim pas. No pas de cap manera, ui no.

Tot plegat, això del halloween traspua certa violència: morts, zombis carnívors, destrals i ganivets clavats al cap, carabasses monstruoses, molta sang i fetge en general. Si el que atrau és aquesta violència explícita, jo els demostraré que la “castanyada” comporta més violència, evidentment d’altre mena, a veure si d’aquesta manera recupero l’interès de la mainada per la nostrada castanyada. No sé si és mèrit o demèrit escriure pràcticament tres paraules seguides acabades en “ada”, ho deixaré com a mostra de la violència a l’hora d’utilitzar el llenguatge.

Exemples de violència relacionats amb la castanyada:

  • Què solem dir quan algú ens fa emprenyar en grau summe?: et cardaré (fotré, a Barcelona) una castanya que te’n recordaràs…
  • Què se sol dir quan un conegut ha patit un accident i s’ha trencat una cama?: es va cardar una castanya de nassos en caure d’una escala a casa seva…
  • Què diem quan veiem un accident amb dos cotxes que han topat?: Vaja castanya s’han cardat aquests dos, potser hi ha ferits i tot, …
  • Com ens expressem en veure que una persona sagna ostensiblement per una ferida al cap?: hòstia, quina castanya s’ha fotut!
  • I que diem quan els mossos d’esquadra s’abraonen contra manifestants decidits a tot: anem-nos-en que aquí no tardarà a haver-hi castanyes…

No vull pas avorrir més amb exemples, crec que ha quedat prou clar. Aprofito aquest article per reivindicar la nostra castanyada i per donar-li un nou enfocament, relacionat amb els exemples descrits, potser així tindrà més èxit i serà més notòria. Les nostres tradicions són la nostra cultura, la nostra forma de ser i no s’han de perdre.

Apa, bon cap de setmana i compte a no cardar-vos una castanya amb el cotxe, o fent esport o bricolatge a casa. Ui, m’acabo de cardar una castanya al genoll amb el cantó de la taula, quin mal…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: