Cagontot, segueixo fumant.

Foto del día 22-10-15 a la(s) 13.12

I això vol dir que encara no s’ha declarat la independència. Els diputats sobiranistes xerren que xerren a veure si es posen d’acord en alguna cosa, mentre el Govern d’Espanya vinga avisar la premsa perquè doni fe dels escorcolls a CDC, a més a més de detenir empresaris. I això pocs dies després de les compareixences davant del TSJC dels imputats del 9-N. Tot plegat és una guerra bruta de dimensions còsmiques. No sé pas com se sent la gent independentista, però sí que sé com em sento jo i us puc dir que les meves emocions són com una muntanya russa que ara puja, ara baixa, ara pren una corba cap aquí i ara una altra cap allà. O sia que tinc moments d’ànim i altres de desànim, moments en què calaria foc a tot i altres que busco el tao en els estels de l’univers. Sóc conscient que la independència és un anhel que comporta dificultats gegantines, però collons, que almenys es posin d’acord Junts pel Sí i la CUP, d’una puta vegada. Que facin alguna cosa, però que la facin com més aviat millor. No va dir en Mas que si calia, faria un pas enrere? Doncs vinga, ara poder toca, com a hereu d’en Pujol i còmplice de la camada. I els de la CUP que reflexionin sobre el que de veritat és prioritari, que en general són molt joves i els hi falta experiència. Au va, si us plau, feu alguna cosa. No hi havia persones importants de la societat civil en les llistes de Junts pel Sí? No hi ha cap que pugui ser president o presidenta, emparada pels polítics professionals? No hi ha algun lloc rellevant o en Mas pugui gaudir d’un merescut descans? Fotuts polítics, us voleu deixar estar de collonades i mirar-vos el melic, va, home, penseu en la gent que us ha votat. Penseu que alguns hem promès deixar de fumar si s’assoleix la independència i comencem a pensar que no podrem morir sans. I en sé d’un que va prometre tornar a creure en Déu si la cosa anava bé, és que, pobre, està condemnat a anar a cremar a l’infern. Sospito que el govern d’Espanya quan veu els dubtes i les misèries d’aquí, es fot un fart de riure, alhora que dissenya noves malifetes amb connivència, cohabitació i nocturnitat amb jutges, fiscals i tribunals afins. Avui ens fereixen, demà ens mataran i demà passat ens remataran. Malgrat tot, encara em queda un bri d’esperança i provo d’anar fumant menys per deixar-ho sense tant de trauma el dia que es proclami la independència. Fotuts polítics, us aviso, no jugueu amb els sentiments de les persones, perquè pot arribar el dia en què la revolta sigui inevitable. I sobretot, què cony, no jugueu amb els meus, que ja no sé si fumo per plaer o per masoquisme, i tampoc sé si deixaré de fumar algun dia o és millor que fumi, posi l’ànima en repòs i que passi el que hagi de passar. Cagontot.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: