“Perdone, no le entiendo.”

Foto del día 15-10-15 a la(s) 11.37

Avui a Rubí (Vallés Occidental), m’he trobat amb un home de 62 anys que no m’entenia quan al principi, jo li parlava català. M’he vist obligat a parlar en castellà. Evidentment, li he preguntat si era foraster de fora de Catalunya i feia poc temps que residia al país. La resposta m’ha deixat garratibat: feia més de quaranta anys que vivia i treballava a Robí, procedent d’un poble d’Almeria. M’ha dit que per raons de companys de feina i veïnatge de la ciutat, no havia tingut massa ocasions d’aprendre el català. I així estava la cosa: ell monolingüe i jo bífid.

Al llarg dels anys he conegut i conviscut amb moltíssima gent que només era capaç de parlar en castellà, però com a mínim podien entendre el català. El cas d’aquest home probablement és rar, però us asseguro que és real.

Haig de suposar que ell no se n’ha adonat però jo m’he sentit ferit i trist. Hores més tard he reflexionat sobre el perquè de la meva tristesa i no he sabut donar-me raons vàlides, sobretot perquè tenia por de què la meva ferida s’imposés a altres consideracions políticament correctes, per dir-ho d’alguna manera.

En aquests moments transcendentals en què una majoria de diputats al Parlament de Catalunya, es disposen a iniciar una legislatura que ha de portar el país cap a la independència, o això diuen, o això alguns ingenus ens pensem que faran, percebre aquestes petites anècdotes humanes, molt humanes, ens ha d’animar a mirar de comprendre la realitat actual de la nació. Penso que cal fer un gran esforç de proïsme, alhora que ser contundents en l’anhel d’afermar i ancorar la nostra llengua i cultura, no només a l’escola (evidentment) sinó també, sobretot, en el dia a dia: en el treball, en l’oci, al carrer, amb les autoritats, en les botigues, … En totes i cada una de les nostres activitats i relacions. Si no és així, la nostra llengua morirà lentament d’inanició. Només heu de caminar per Barcelona i parar l’orella.

Si tenim un país i volem tenir un estat, també hem de voler que la nostra parla –ja que ens ha estat donada pels nostres pares- perseveri en el present i es generalitzi en tots els àmbits en el futur.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: