Com un elefant en una cristalleria

2015-08-11 16.32.25

De petit, a la casa de pagès que vaig néixer, hi havia una euga (la Linda), una mula (en Titus), mitja dotzena de vaques suïsses per munyir la llet i parir vedells, una verra i uns quants porcs, conills, gallines, galls, pollets tot sovint i alguna oca. I, sabeu?: tots servien per a alguna cosa. La Linda i en Titus per tirar de les feixugues càrregues del carro o per llaurar, rampinar i altres pesades feines del camp. Les vaques es munyien i parien vedells que desapareixien als meus ulls al pocs dies. Els porcs, un cop ben engreixats anaven de pet a l’escorxador. Recordo com si fos ara mateix, quan la mare em senyalava el gall que menjaríem per nadal o la festa major, tant se val. I parlant de la mare, jo era l’encarregat d’aguantar fort la gallina amb una mà i amb l’altre parar el plat per recollir la sang mentre la mare la degollava. El pare també em feia alguns encàrrecs de tant en tant, com anar a tirar la gatinada ficada en una saca al riu. Bé, prou d’animalades d’un temps passat.

Evoco aquells temps perquè estic sorprès de l’espectacular difusió que té a les xarxes socials aquesta història del brau de Tordesillas, a Valladolid. Estic totalment en desacord amb les curses de braus, els correbous, els braus embolats i tot allò que tingui el sofriment de l’animal com a centre de la diversió. No m’agrada i ho abomino.

Però resulta que també estic en desacord de com es tracten els animals que considerem hipòcritament els nostres amics o aliats, i no em refereixo pas aquells desgraciats que serveixen per a gaudi del menjar, no pas de la necessitat. Em refereixo als cavalls que són muntats per orgullosos genets i amazones que els obliguen a base d’hòsties a fer coses impensables. Em refereixo als gossos que tiren de trineus com a esport i no per necessitat, als gossos que romanen hores plorant en les terrasses de la ciutat tot esperant el retorn de l’amo, als ocells captius a les gàbies, als rèptils atrapats als minúsculs terraris, als dofins obligats a donar espectacle i tantes coses com és en veuen en zoos, circs i altres llocs.

Penso que els animals, els nostres companys a la terra, han de viure en llibertat i respectats per nosaltres (lògicament, aquells predadors que ens podrien tenir com a dieta, millor ben lluny, això si, respectant els seus hàbits naturals).

Portar un gos amb una cadena o morrió és humiliar-lo, muntar un cavall o pujar a un elefant, no deixa de ser un acte de superiorat i menyspreu cap a l’animal. És dir-li que ha d’estar a la nostra disposició i carregar amb el nostre pes o el pes d’aquelles càrregues que nosaltres disposem; i és clar, s’ha d’estar a un lloc a on el podem tenir controlat en tot moment. Diuen que el cavall és noble perquè és deixar muntar a l’esquena, jo personalment penso que és curt de gambals per deixar-se domesticar i també podria dir algunes coses sobre els gossos. No pretenc pas tenir raó, només fer reflexionar a molta gent escandalitzada sobre el tracte que s’ha de donat al brau mort a Tordesillas. A un animal se’l pot matar a llançades o tenir-lo mort en vida durant molts d’anys.

Als animals dits irracionals és millor no fer-ne cas, deixem-los viure en llibertat, en una llibertat compatible a la dels animals dits racionals. Aquesta utopia l’he vista en alguns llocs del món i sé que és possible.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: