A la xarxa els publicitaris diuen la seva sobre el procés sobiranista.

photo-1434543177303-ef2cc7707e0d

Al llarg de 40 anys complerts de carrera publicitària he conegut molts col·legues, majoritàriament a Barcelona, però també a Madrid. Bastants d’ells tenen compte obert a les xarxes i procuro mantenir-hi una relació de diàleg més o menys constant.

Vull destacar que el tema més present des de fa temps en els posts, és el procés sobiranista de Catalunya. Això només fa que confirmar la importància del moment que s’està vivint.

A escassos dies de la Diada de l’11 de setembre i de l’inici de la campanya per les eleccions del 27 de setembre, les diferents opinions es mantenen aferrissadament sense que sembli que ningú vulgui afluixar.

Així és com veig les diferents tipologies d’opinió.

Els de Madrid es manifesten poc, malgrat que s’escriu majoritàriament en castellà. Quan ho fan, subscriuen majoritàriament i en bloc compacte, el que diu la premsa de Madrid. Lògic. Cap comprensió o escalf a entendre el perquè de la voluntat d’independència de molts catalans. Cap pas ni un.

A Barcelona, com és d’esperar, la cosa és molt més complexa, tant que necessito fer-ho amb diferents punts i un xic d’ironia.

  1. Els silents: mai parlen del procés i no se signifiquen, no fos cas. La majoria amb 8 cognoms catalans com a mínim. Tanmateix hi tenen el seu dret.
  2. Els qui no agraden les banderes: en contra del procés. Ja en deuen tenir prou amb la que oneja a la plaça de Colon de Madrid. Hi ha majoria de nouvinguts.
  3. Els universalistes del món mundial: en contra del procés. S’ha de sumar i no dividir. Ja se sap que Espanya sempre ha estat una “unidad de destino en lo universal”. Hi ha majoria de nouvinguts.
  4. Els no independentistes: manifesten algun dubte però en general es basen en la corrupció d’en Mas i companyia per criticar el procés. Als pobrets d’ERC i de la CUP no els mencionen mai. La cosa està repartida pam més pam menys entre nouvinguts i catalans de primera generació.
  5. Els que voldrien més matisos entre independència i seguir com estem. N’hi ha, sí que n’hi ha i de força llestos. No dec estar a la seva alçada perquè no els entenc, de fet no sé ni de què parlen per ben redactat que sigui el seu text. Predominen els progres d’orígens diversos
  6. Els dubtosos. Aparentment són pocs i solen dedicar-se a criticar a Déu i sa mare.
  7. Els independentistes. Aborígens en general, catalans de primera generació i algun esma-perdut. Contrapoder dels unionistes, bel·ligerants i desesperats perquè es proclami la independència . Raonen més amb el cor que amb el cap. Llàstima que són pocs. Jo estic entre aquests últims.

He estat dubtant de mencionar en aquest escrit la procedència o origen de les persones a què faig esmena, i si finalment m’he decidit, ha estat perquè es significativament simptomàtica entre els diferents grups d’opinió, encara que d’excepcions sempre n’hi ha.

Apa, salut a tothom, sense excepcions. Que els polítics siguin generosos amb tots nosaltres, estem en el bàndol d’opinió que estem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: