Segueixo fumant

photo-1429186219543-755f5bfeeef8

 

A l’any 2009 vaig publicar en castellà la novel·la “Fumar puede no matar” amb el pseudònim de Vicente Amiel (els cognoms de la mare, castellanitzat el primer). En aquells temps la prohibició de fumar al llocs s’havia endurit considerablement amb una nova llei, i d’aquesta manera vaig provar d’esbravar la meva frustració. Avui en dia tot segueix igual de fotut pel fumador, condemnat a fer companyia als gossos que esperen a les portes de les botigues i a conèixer tots els amagatalls dels blocs d’oficines on poder fer unes calades furtives. Malgrat tot segueixo fumant.

A vegades he pensat en reduir el nombre de cigarrets diaris i he escrit una llista dels que m’agraden més o em senten millor, a fi de prioritzar-los. La publicaré en aquest blog recentment inaugurat per si pot interessar algú:

 

  • El de després del cafè amb llet recent llevat (a la terrassa de casa)
  • El de sortir de casa i trobar-me al carrer per primera vegada del dia.
  • El de després del tallat (servit per l’Alberto) a la terrassa de La Bodegueta, fullejant l’Ara abans de pujar al despatx.
  • El de constatar que encara no ha entrat un pagament llargament esperat (a la petita eixida que dona al cel obert ple de merda)
  • El d’abans d’entrar a una reunió.
  • El de després de sortir de la reunió.
  • El d’esperar que et toqui taula per dinar a la terrassa de La Bodegueta.
  • El primer cigarret assegut del dia, amb el cafè, després de dinar.
  • El de no em surten les idees (a l’eixida merdosa).
  • Evidentment, el de he tingut una bona idea (a l’eixida merdosa).
  • El d’anar a peu cap a casa per fer exercici (25 minuts)
  • El de fer repàs de premsa al iPad a la terrassa de casa, desprès de picar alguna cosa abans de sopar.
  • El de ben sopat, abans de rentar el plats (terrassa)
  • El d’abans de rentar-me les dents per anar a dormir (terrassa)

 

Sens dubte son el catorze millors de cada dia, em concentraré en aquests. En la propera entrada relacionada amb el tabac, parlaré del cigarretes extra-ordinaris, aquells que de tant en tant complementen els anteriorment descrits. N’hi ha de molt plaents i guaridors.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: